Vora la mar de Jacint Verdaguer

VORA LA MAR

Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar.

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
d’evori, d’or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:

idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú amb l’essència
l’esmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?

Caldetes, 10 de gener de 1883

Jacint Verdaguer.

Comentari:

Vora la mar és un poema de Jacint Verdaguer, un autor del segle XIX.

És un autor que utilitza una gran varietat temàtica (religió, lírica i pàtria), una riques lingüística molt gran sobretot amb elements vinculats amb la natura (ja que venia d’un poble d’Osona), té una gran capacitat imaginativa i barreja elements cultes i populars.

 

Les característiques més romàntiques de les seves obres són:

el temperament idealista i rebel, el nacionalisme, la nostàlgia i l’enyorança, l’atracció per la natura i la concepció romàntica de la poesia.

 

El poema està publicat dins de Flors de Calvari, i en el moment de l’enfrontament de Verdaguer amb l’església, el bisbe de Vic i el comte de Comillas, problemes que podem notar en algun vers del poema. El poema forma part de Canigó.

 

El poema s’inicia en el punt del crepuscle d’un dia, i s’organitza amb un joc de focalitzacions entre grans espais vitals i els detalls de primer pla.

Sobtadament, al vers 13 el poema canvia de temps i apareix el passat, i durant tot el poema és veu un to elegíac, amb la pèrdua de somnis i records.
Com al poema de J.M de Sagarra, passa de d’una part exterior a una interior, de la grandària (el món referencial) a la petitesa (el concepte).

Al poema Verdaguer presenta una gran descripció del paisatge (sobretot marí) i de la natura. També hi podem observar una utilització d’onomatopeies (“ai!) i moltes preguntes retòriques (“¿per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?”), que ens porten a veure una de les seves principals característiques: l’enyorança.

 

Estructura del poema consta de:

10 estrofes de 4 versos decasíl·labs i hexasíl·labs, am rima consonant encadenada i d’art major els senars i menor el parells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: