Lo mariner, cançó popular

Lo mariner:

A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda;
gira el ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.

Veu venir un galiot
tot vora terra,
tot vora terra;
en veu venir un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.

Mariner, bon mariner:
que en porteu seda?
que en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?,
blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo,
que és millor seda,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau
triareu d’ella
triareu d’ella.
Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda,
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l’arquimesa,
de l’arquimesa.
No quedeu per diners no,
gentil donzella, gentil donzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d’ella,
prou fio d’ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela,
la nau pren vela.

Mar endins amb el botí
promte navega,
promte navega.
Marine es posa a cantar
cançons novelles,
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s’ha dormideta,
s’ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta,
ella es desperta.

Quan ella s’ha despertat
ja no veu terra,
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega
pel nar navega,

Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
m’en donen pena
m’en donen pena.

Això si que no ho faré,
que heu de ser meva,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella,
per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra
lluny de la terra
De tres germanes que som,
sóc la més bella,
sóc la més bella.

L’una porta vestit d’or,
l’altre de seda,
l’altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre,
de sargil negre.

L’una es casada amb un Duc,
l’altra és princesa,
l’altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.

No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l’Anglaterra,
de l’Anglaterra.

Comentari:

A la vora de la mar, és una cançó popular d’origen català del segle XVI-XVII, tot i que trobem versions a diversos llocs d’europa, coneguda per “Lo Mariner”. És anònima i s’ha anat modificant a causa de la transmissió oral, és a dir el poble la cantava i la coneixia però ningú la va redactar per escrit en cap tipus de document. Aquest fer dificulta que en poguem conéixer l’autor i la data de creació amb exactitud. Els temes tractas en aquest tipus de poesia són sobretot situacions de la vida quotidiana, ja que eren molt propers a la gent del poble: tractaven sobre les feines, els oficis, les festes tradicionals com el Nadal, i fins i tot sobre el tema de l’amor no correspost, que és la idea principal d’aquest poema.

En aquella època, era típic raptar a les donzelles i portar-les al mercat com esclaves.  El tema principal d’aquesta cançó es basa en aquest fet amb la diferència que el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta. La noia no es vol casar a causa de la baixa classe social del mariner, però ell li diu que és el fill del rei d’Anglaterra i per aquest motiu acabaran junts.

Utilitza, com Josep Maria de Sagarra, molts paral·lelismes i repeticions (tornada). La base del poema és el diàleg entre els personatges de la cançó.

Per donar musicalitat a aquest poema hi trobem una alternança de rima consonant i assonant que li dóna un ritme a la cançó.

 

Estructura del poema consta de:

27 estrofes de 4 versos heptasíl·labs i tetrasíl·labs, amb rima assonant als versos parells i art menor als versos senars i major als parells.

 

 

______________________________________________________________________

 

Conclusions:

Hem escollit aquests tres poemes ja que tenen relació entre sí pel que fa a la temàtica. Els tres utilitzen la natura per desenvolupar els seus poemes i fan una descripció del paisatge segons la època corresponent a l’autor. Ordenats cronològicament l’ordre seria el següent:

primer de tot la cançó popular dels segles XVI-XVII que formen part del període de la Decadència, seguidament Jacint Verdaguer del segle XIX, Renaixement i finalment Josep Maria de Sagarra del segle XX amb les Avantguardes.

 

 

1 comentari »

  1. Mr WordPress Said:

    Hi, this is a comment.
    To delete a comment, just log in, and view the posts’ comments, there you will have the option to edit or delete them.


{ RSS feed for comments on this post} · { TrackBack URI }

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: